LA INTERMINABLE HISTÒRIA DE L'AVE

L'AVE que haurà d'unir Barcelona i Figueres amb la frontera de França es torna a endarrerir, com a mínim fins a 2013, segons el Ministeri de Foment del Govern espanyol.
A dia d'avui, encara hi ha dos trams d'obra que estan pendents cosa que perjudica la posada en marxa de la línia.

CIU considera aquest endarreriment "innaceptable" i el seu diputat per Girona, Jordi Xuclà, responsabilitza al Govern d'aquesta demora que diu que penalitza als ciutadans catalans. Les dues obres s'haurien d'haver fet lícites l'octubre de l'any passat per a poder estar acabades aquest any.
De fet, l'infrastructura està pràcticament acabada però falta posar les vies i els sistemes d'electrificació i seguretat.
LICITACIÓ ESTACIÓ DE L'AVE FIGUERES-VILAFANT



El servei de la futura línia serà explotat per una empresa mixta que està formada per les companyes ferroviaries espanyola i francesa (Renfe i SNCF).

OLORA A CONVERGÈNCIA

Retallades que no paren. Retallades, que, segons Convergència i Unió, ens salvaran de tenir més misèria.

Diumenge que ve toca votar. Els sondejos diuen que CIU guanyarà a Barcelona. Xavier Trias, l’alcaldable de CIU per Barcelona, deia la setmana passada en una entrevista a “Els Matins” de TV3 que ell creia en els sondejos, perquè els altres anys el mostraven perdedor i així va ser.

Sigui el que sigui, Trias, però, té les crítiques assegurades. Els altres partits utilitzen les retallades dels convergents per guardar-se les esquenes, mentre qui podria ser el futur alcalde de Barcelona intenta justificar les retallades i el seu model d’austeritat, sempre quedant com el candidat amb més seny.

Socialistes i convergents. La majoria escullen entre aquestes dues opcions. Els que voten als primers, tenen por d’un altre tripartit. Els que voten els segons també tenen por, però la por que CIU pacti amb el PP. A molts, per tant, res els acaba d’estar bé del tot.

Dimecres passat vaig poder llegir aquest article d’Edwin Winkels a “El Periódico” i vaig acabar de ratificar la meva teoria.

Aquí teniu l'article

INSENSIBILITZATS

Llorca, un poble de Múrcia, ha estat el darrer lloc que ha sofert una nova catàstrofe temporal: un terratrèmol. Dimecres al vespre les famílies, els companys de feina i amics observaven les imatges que les televisions projectaven. Em vaig adonar que no s’escandalitzaven gaire.

Treballo en una coneguda cadena de ràdio catalana en la que, fins i tot, van arribar a fer acudits amb el terratrèmol de Llorca. Companys que es passaven els acudits pel facebook o el twitter, o els cridaven en mig de la redacció. Costa de creure, però és així. Aquí ja entraria el respecte per les víctimes, i no tant si ens escandalitzen o no les catàstrofes.

EUROVISTOS

Hi ha fets que passen cada X anys. Són aquelles notícies que, tot i que succeeixen durant un període determinat i sempre els mateixos dies, apareixen com a mitja novetat als mitjans. Em refereixo, per exemple, a “Eurovisión”. Aquest festival, malgrat funcionar de la mateixa manera cada any, es converteix en notícia per si mateix. Els diaris, les televisions, les ràdios i els mitjans digitals parlen de l’abans i el després de la celebració d’ “Eurovisión”.