Hi ha fets que passen cada X anys. Són aquelles notícies que, tot i que succeeixen durant un període determinat i sempre els mateixos dies, apareixen com a mitja novetat als mitjans. Em refereixo, per exemple, a “Eurovisión”. Aquest festival, malgrat funcionar de la mateixa manera cada any, es converteix en notícia per si mateix. Els diaris, les televisions, les ràdios i els mitjans digitals parlen de l’abans i el després de la celebració d’ “Eurovisión”.
Dies abans presenten el panorama musical que hi haurà. Com són uns i altres i quines perspectives tenen. L’endemà del festival, tots comenten com anaven vestits els representats de cada país i com era la coreografia i la cançó. La gent, en canvi, es dedica a comentar com d’injustos han estat els resultats i donen per finalitzada la conversa amb un: “bah, però si això són interessos polítics”. Si són interessos polítics, per què Espanya ha guanyat el festival dues vegades des de l’existència d’aquest? El primer cop al 1968 amb Masiel i el seu “La, la, la” i el segon al 1969 amb Salomé i el seu “vivo cantando”. Caldria analitzar la situació política d’aquells anys? Dues victòries consecutives?
Jo, que em dedico a la música a temps parcial, em plantejo quin criteri determinen els països per escollir els cantants que mostraran les seves cares i veus davant de quasi tot el món. Tinc companys amb grans veus i aspecte que podrien haver arribat a representar Espanya a “Eurovisión”. Però, després de veure com de danyada queda la imatge d’aquest país i poder apreciar els interessos que hi ha al darrera, penso que és millor no formar part d’aquest gran circ caducat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada