"MARÍA Y YO"

María y yo és un documental que relata la vida d’una nena autista, la filla del conegut dibuixant Gallardo. Aquest film barreja narració, flashbacks endavant i enrere i declaracions a càmera dels principals testimonis, el pare i la mare de la nena, que expliquen situacions molt dures viscudes, però que a la vegada et porten moments d’humor quan relaten les petites coses que fan que la María sigui especial. No és una noia comú i la descripció que fa Gallardo d’ella i la manera com actua aquesta fa que sapiguem que és molt especial.

A partir dels dibuixos i de les fotografies que es mostren a la pel·lícula podem anar observant el creixement de la nena amb anècdotes i situacions curioses que ens faran descobrir un personatge entranyable i amb molta personalitat. María mai ha deixat de lluitar per superar-se, això sí, sempre amb el recolzament dels seus pares i la seva família més directa.

Aquest film ens vol mostrar com tot i patir una malaltia de per vida mai s’ha de deixar de somriure  i s’ha de ser valent davant del món. El documental exemplifica com uns pares han de fer l’esforç de deixar de banda els seus problemes personals i abocar tota la seva atenció en la seva filla. I és una de les poques situacions familiars en la qual uns pares volen que el seu fill es mori abans que ells perquè tenen por que aquest no es pugui cuidar sol quan ells faltin.

Els dibuixos de Gallardo, pare de María i dibuixant, ens ajuden a comprendre molt millor els sentiments de la nena i el seu món particular. Les sensacions són diverses quan veus el film: de sobte tens ganes de plorar com de riure aferrissadament. Moments en que perceps les injustícies i dificultats de la vida i d’altres en els quals veus la felicitat que et poden portar certes situacions.

De la mà dels pares i de la nena protagonista podem anar veient com van descobrir la malaltia de la María i com va anar evolucionant aquesta d’una manera molt visual. L’autor del documental representa tot allò exposat anteriorment a partir de barrejar imatges presents amb imatges passades. Retrocedim i avancem contínuament però, això no vol dir que ens costi més de comprendre l’acció, sinó tot el contrari aquest ordre temporal ens ajuda a entendre molt millor com és la María, els seus pares i el seu entorn. Les cançons que acompanyen les diverses situacions diàries dels protagonistes donen significació i força a les escenes i transmeten a l’espectador una relació amb allò que estan veient.

Aquesta pel·lícula no només explica una història sinó que és una reflexió entorn el món de l’autisme i en com s’han de tractar les persones que han de viure per sempre amb aquest pes a l’esquena. També és una forma de dir a tots aquells que comparteixen tots els seus dies amb gent discapacitada que tot i que és molt dur haver de passar per totes aquestes situacions saben que finalment els comprenen i que això mai deixa d’anar acompanyat de moltes alegries i bones sensacions.