SEGUIREM SOMIANT EN CATALÀ?

Els grups de rock català que van néixer als anys 80 van fer que el jovent és revolucionés amb les seves cançons. El terme rock català s’utilitzà sobretot a partir de finals dels 80 i principis dels 90 per referir-se als grups i intèrprets de música rock i d’altres estils que cantaven en català. Però l’inici real d’aquest estil musical va ser de la mà de cantants com Pau Riba, Jaume Sisa, la Companyia Elèctrica Dharma, ... als anys 70. I el rock català no només es cantava en català sinó que també en anglès amb grups com Maquina!, Pan & Regaliz, etc.

 Allò que més ens porta a pensar que el rock català no només va ser un simple estil musical és la gran influència que va tenir sobre la cultura i la societat. En aquest aspecte és on destaquen grups com: Sopa de Cabra, Sau, Obrint Pas, Sangraït, Els Pets,...Aquests últims, entre d’altres, feien clares referències a les tradicions catalanes, com per exemple la que fan a la mona de pasqua a la seva cançó, La vida és bonica però complicada: “Som dilluns de pasqua i com cada any, jo porto la mona pel fill gran...”, (lletra i video de la cançó). 

Tots aquests músics van aconseguir fer de la música una tradició representativa de la nostra nació.  També n’és un clar exemple la lletra de l’Empordà dels Sopa de Cabra: “Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana...” (video dels Sopa de Cabra en concert).

Jordi Sierra i Fabra, escriptor i crític musical, va arribar a dir que “el poder del rock català és la base en el desenvolupament de la música avantguardista nacional i també el primer moviment veritablement autòcton amb qualitat i sentit”. Els 70 i 80, sobretot, eren temps en que la societat catalana tenia la necessitat de que les tradicions de la seva terra es tornessin a valorar de la mateixa manera que feia anys enrere. La gent volia fer un crit i dir que després de la dictadura, la societat catalana podria gaudir amb llibertat de tot allò que era seu. El rock català va ser una forma d’expressar tot allò.

Però, les lletres d’aquests grups no explicitaven la revolució, és a dir, deixaven entreveure el que sentien i reivindicaven allò que volien. El rock català es va convertir en una forma d’expressió, en un poder dir: “Bona nit malparits” i no ser perseguit.